El cinturó de seguretat per a embarassades

Ja feia temps que tenia aquest post al tinter i no l'havia publicat.
Quan estava embarassada de la Nineta vaig descobrir la "seguretat prenatal al cotxe" i és que si quan tenim un fill mirem la millor cadireta de cotxe perquè vagi el més segur possible, abans que neixi també hem de vetllar per la seva seguretat al cotxe.
Així doncs, vaig fer una búsqueda exhaustiva d'adaptadors prenatals per a cinturons de cotxe. Vaig trobar-ne de dos tipis ben diferenciats, un que va lligat al cotxe i l'altre que va lligat a l'embarassada.
Del primer hi ha diverses marques i formes (quadrat, semicercle, amb forma de B...)  i es tracta d'una base de tela que va lligada al seient del cotxe amb un cinturó i que porta un adaptador a l'altra banda per tal d'agafar la part de la cintura del cinturó i baixar-lo per sota de l'abdomen cap a la zona púbica per tal que en cas que s'accioni la retenció del cinturó, la pressió no recaigui sobre el fetus i no el comprimeixi. El segon fa exactament el mateix amb l'afegit que amb l'armilla dirigeix la part creuada del cinturó per tal de desviar-lo també de la panxa. Aquest últim també té la particularitat que se'l posa l'embarassada i no el cotxe, de manera que va sempre amb tu i no l'has de lligar i deslligar del cotxe en cas d'haver de canviar de cotxe (si vas en taxi, per exemple) o de seient (conductor, copilot...). Aquest només el fabrica la marca Emobikids.
La meva decisió després de revisar les dues opcions, va ser la de l'armilla, ja que a casa ens intercanviem molt l'estona de conducció perquè ens agrada molt conduir a tots dos. A més, el fet que adapti les dues tires del cinturó i no només una, fa que sigui més segur que l'altre pel fetus. Tot i així, escolliu el que escolliu, és millor que no pas anar sense. Al cotxe, seguretat davant de tot!
Vosaltres vau fer servir cinturó? Sabíeu que hi havia aquests adaptadors? Comenteu!!!

Canviar de pis

Si canviar de pis és una aventura, canviar de pis amb un nen, o amb dos,  és una odissea...
Plenar caixes, seguir aamb la vida normal després de plenar caixes, la mudança en sí i després buidar les caixes amb una nena de 2 anys és haver d'explicar per què és cada cosa que poses a la caixa,  és que mentre tu poses una cosa a la caixa ella n'hagi tret tres, és que quan vas carregat amb la caixa que pesa més de totes ella et passi per davant com per fer-te superar una cursa d'obstacles, és trobar coses que encara no havies desempaquetat al mig del nou menjador, és no trobar coses perquè ella ha cregut que quedaven millor en un altre lloc, etc. 

Ha estat molt dificil, encara tenim caixes al mig del menjador, a les habitacions, al rebedor... 

El Pèsol gairebé no se n'ha adonat del canvi, però ens preocupava que la Nineta no volgués fer el canvi de pis o que enyorés l'antic pis,  ja que durant els 15 dies previs a la mudança l'havíem vist algun cop trista i no sabíem si estava relacionat amb el canvi de pis. Finalment, sembla que ho porta bé, suposo que ha ajudat el fet d'haver anat al pis nou cada dia durant els 15 dies previs a la mudança. N'hem parlat molt amb ella i com que ha passat de tenir una habitació per dormir i jugar a tenir-ne una per dormir i una altra per jugar, també li ha agradat fer el canvi. També li ha agradat que ara tinguem ascensor (li encanta anar amb l'ascensor, sempre hi vol pujar) així que suposo que entre una cosa i l'altra, tot ha ajudat a que sigui menys traumàtic per ella. Això sí, entre el canvi de pis i el germanet nou, hem deixat de costat la retirada del bolquer, que d'altra banda ja portàvem força encaminada abans de plegar de l'escola. Esperem que quan ho reprenguem no haguem de tornar a començar... 

Pel que fa al pis nou, hem utilitzat els mobles que teníem a l'altre pis i hem afegit una trofast horitzontal a l'habitació de jocs de la Nineta per tal de poder posar-hi la cuineta i el Lego i també per tenir més espai d'emmagatzematge. Ja us en posaré fotos quan estigui acabada del tot. 

El part del Pèsol

El part del Pèsol també va ser curt i senzill,  però degut a algunes de les persones que em van atendre va ser més incòmode.
Vaig trencar la bossa de matinada, i quan vaig trucar a la comadrona per avisar que anava cap a l'hospital, la comadrona em va dir que no corrés, que havia de tenir contraccions regulars i que si no les tenia m'havia d'esperar fins les 9 del matí, així que em vaig esperar fins les 9 i després vam anar cap a l'hospital. Allà em van explorar i em van fer esperar perquè no tenia les contraccions prou seguides. Al cap d'unes hores van decidir que m'ajudariena anar més de pressa i em van posar oxitocina. Quan les contraccions es van fer freqüents i fortes vaig demanar l'epidural. Quan ja la tenia posada vaig notar que no sentia el mateix que amb la Nineta, que notava qie no se m'havia adormit la zona vaginal i li ho vaig comentar a la comadrona que amb poques paraules em va dir que era normal i que em deixés de romanços. Jo vaig pensar que potser encara no m'havia fet efecte del tot i em vaig esperar una mica fins que li vaiv tornar a dir, i ella em tornava a dir el mateix. Al cap d'una estona va explorar-me i en fer-ho vaig notar que em feia mal i vaig reaccionar encongint-me, aleshores es va adonar que no era normal i va demanar que em posessin una altra dosi, però jo seguia notant que no era normal. Quan em van portar a la sala de parts, ho vaig tornar a repetir i l'anestesista (que tampoc em creia) finalment em va dir que m'incorporés, i en aquell moment l'anestèsia va fer el seu efecte. M'havien fet estirar massa ràpid.
La comadrona encara em deia "tens molt poca tolerància al dolor, tingues-ho present per una altra ocasió". Quan em va tocar fer la feina del part, vaig haver d'estirar-me de nou i vaig tornar a notar que l'anestèsia tornava a fallar, així que vaig treure al Pèsol "en viu" com aquell qui diu...
De tota manera, tot va anar molt ràpid i aviat vaig tenir al Pèsol als meus braços, a més, a diferència de l'anestesista i la comadrona, la doctora que em va acompanyar en el part, va ser un sol i em preguntava com ho volíem tot. El Ppa va poder tallar el cordó, jo vaig poder tenir al Pèsol a sobre i donar-li el pit a la sala de parts mateix... Tot genial.
Ens va sorprendre però, que amb la Nineta ens preguntaven i ens assesoraven en tot moment, i amb el Pèsol (que tot i ser només dos anys més tard, ja hi havia hagut canvis en els procediments) no ens van dir res i ens van deixar "a la nostra sort".
A l'hora de marxar de l'hospital també ens va atendre un pediatre que estava més pendent de donar-nos lliçons que de l'estat del nen (no es va adonar que tenia el frenet lingual curt)... Però malgrat aquests personatges, la resta de treballadors de l'hospital van ser molt atents i ens ajudaven amb tot el que demanàvem.
Vosaltres heu tingut problemes amb el personal que us ha atès als vostres parts? O heu trobat bons professionals?

Per cert,  he de dir que la comadrona, després de tractar-me de mentidera i de queixica (aquesta va ser la meva sensació)  es va equivocar amb el paper del naixement i va posar que el Pèsol (amb uns genitals prominents que es veien des de l'ecografia de les 16 setmanes) era una nena... En fi... Comenteu!!!

Avui llegim

Últimament hem anat a la biblioteca unes quantes vegades, aprofitant que estem de vacances, i ens hem endut uns quants llibres.
De moment per la Nineta els "Top Tres" són De què fa gust la lluna, El Peix Irisat i La Princesa del Pèsol.
Però durant les incursions a la biblioteca hem descobert nous llibres:
La cabreta pometa: una cabreta a qui li agrada menjar pomes acaba essent la responsable de recuperar un prat perdut en una tempesta.
L'ovelleta que va venir a sopar: una ovelleta es refugia a casa d'un llop afamat durant una tempesta de neu.
El Llop ha tornat!: Tots els personatges dels contes on el llop fa de les seves es reuneixen en saber que el llop ha tornat.
El llop sentimental: el jove llop marxa de casa amb una llista del seu pare amb tot el que pot menjar; els tres porquets, la caputxeta vermella, en Pere sense por... podrà menjar-se'ls un llop tan sentimental?

També ens encanten els contes d'Hervé Tullet. Ja farem una altra entrada amb tots els que ens hem llegit.

Nosaltres llegim abans d'anar a dormir i durant el dia, quan a la Nineta li ve de gust i agafa algun llibre dels prestatges.

I els vostres nens?  Tenen contes preferits? Quan soleu llegir?

La Varicel·la

A finals de maig va néixer el Pèsol, i la Nineta estava emocionadíssima, però dos dies després d'arribar a casa amb el nadó li va aparèixer a la Nineta un granet sospitós... un granet petit que feia una bosseta, semblant a una butllofa petita amb líquid a dins. Com que havíem de dur al Pèsol a revisió, vam portar a la Nineta i efectivament: varicel·la. Vam haver d'aïllar al Pèsol i desinfectar-nos cada vegada que tocàvem a la Nineta...pobreta... a més, com que encara pren pit, li havíem de racionar si en volia prendre quan ja feia una estona que el Pèsol n'havia pres, si no en prena just després que ell, no en podia prendre. Va ser una setmana de caos i una mica estressant... Al final ho vam resoldre amb la premissa "divide y venceras" el Ppa amb la Nineta i la Mma amb el Pèsol. Va ser la millor solució que vam trobar, però la Nineta va agafar mamitis, pobreta... I vosaltres també heu patit crisis on heu hagut d'aïllar a un dels peques? Com ho heu resolt?

Bicicletes

Ja sabeu que m'encanten les joguines versàtils, que es puguin fer servir molts anys o que siguin evolitives, i també que m'agraden les joguines fetes am  materials naturals,  doncs quan he començat a mirar bicicletes per la Nineta,  que ja té dos anys i comença a interessar-se pel tema, no podia ser menys, així que he buscat bicicletes que pugui fer servir durant uns quants anys. La primera idea era comprar una bicicleta de balanceig (aquestes que van sense pedals) però quant li durarà? I després li comprem una bicicleta de 2 rodes,  una amb rodetes al darrere?  total,  que buscant, buscant, vaig trobar la bicicleta de l'imaginarium i recentment n'he trobat una altra del decathlon, però la que em va agradar més és una que es diu B'Kid, és d'una dissenyadora que es diu Noelia Vallano, de Barcelona. Té totes les qualitats que busco: és un tricicle, una bicicleta de balanceig i una bicicleta de dues rodes que es fa llarga i ampla, i a més està feta de fusta!!! Resultat: una bicicleta que es pot utilitzar dels 2 als 6 anys, depenent de la grandària del nen, suposo, i que és de fusta... Ho té tot!!! La pega? No està comercialitzada...  Es tracta només d'un projecte... :-(

No se si fent una comanda grossa directament a la dissenyadora...o demanant-ho a un fabricant de mobles per nens... 

Us animeu a demanar que la facin? :-P

Sabates per nens

Quan la Nineta era un nadó, vaig fer un estudi sobre quines eren les millors sabates per ella. Sabia que el millor era que anés sense sabates però, iquan comencés a caminar? I per anar pel carrer? Quan jo començava a caminar potser es podia fer,  o a l'època dels nostres pares,  però avui dia? No me'n refio...  Així doncs, primer vaig buscar quines característiques havien de tenir les primeres sabates:
Primer de tot han de subjectar el peu (perquè si li ballessin les sabates, podria caure) però sense impedir el moviment (res de les típiques botetes de nadó) ja que si li agafen el turmell, els músculs d'aquella zona no han de treballar i s'atrofien. Després,  els dits dels peus han de tenir movilitat,  així que la part de la puntera ha de ser ample, també han de ser lleugeres (ja que si pesen,  pot perdre l'equilibri), i per últim, però no per això menys important, ha de ser ULTRAflexible (l'hem de poder arrugar o doblegar amb una mà).
Dit això, vaig començar a buscar quines marques de sabates complien amb aquests requisits, i vaig trobar unes sabates que són perfectes per quan comencen a caminar: es diuen "attipas" i bàsicament són uns mitjons amb sola,  així que tenen tots els requisits. Veureu,  a més,  que per davant (la puntera) són més amples i porten un petit reforç a la part de sobre per tal que els dits es puguin bellugar lliurement i que si es donen un cop amb la punta no els passi com quan anem descalços i ens donem el típic cop amb la taula de centre al dit petit del peu... L'única pega que vaig trobar-li va ser que a la Nineta li feien molta pudor els peus (però he de dir que ara amb altres sabates també li fan pudor... Així que deu venir de família...).
Ja tenia sabates per aprendre a caminar, però i per quan ja sabés caminar? He de dir que al web d'attipas diuen que les seves sabates estan fetes per dur entre els 3 mesos i els 3 anys,  però la Nineta les va fer servir per aprendre a caminar i prou.
Vaig buscar més marquea de sabates que complissin amb els requisits que us comentava abans,  i vaig trobar dues marques més: les "biomecanics" i les "vul·ladi".
Les biomecanics,  al principi em semblava que eren massa "bota" però vaig trobar unes vambes que eren més baixes i després vaig llegir que tenen a l'alçada dels turmells una part enfonsada en forma d'U que permet el moviment del turmell i evita pressions sobre el tendó d'Aquiles.
I les Vul·ladi... Què he de dir...  Algunes són molt "quiques" però la resta... Són moníssimes!!! 
Per cert,  en el meu afany de trobar les sabates perfectes, vaig trobar una altra marca com les attipas que fan el mateix tipus de sabata per adults! (per si voleu anar igual de còmodes que els vostres fills), l'empresa es diu collégien i és una empresa francesa.

Seguiré buscant marques de sabates que tinguin els requisits... Però de moment haver-ne trobat 3 o 4, no està malament... no?
En sabeu d'alguna altra? Comenteu!!!