Benvinguts!!!

Benvinguts!!!

Sempre havia volgut escriure un bloc, però mai sabia què escriure-hi... Fins que vaig ser mare... Aleshores em van començar a sorgir dubtes i inquietuds i vaig pensar que totes les meves hores de búsquedes per internet bé podien servir a alguna altra mare que tingués els mateixos dubtes i inquietuds que jo... Així que començo aquest bloc amb la idea d'anar publicant entrades que em semblin interessants o opinions sobre com funcionen les coses un cop canvies de ser la "filla de..." per passar a ser "la mare de..."

Espero que a aquells que caigueu per aqui us sigui útil alguna cosa...o si més no que passeu una bona estona! Gràcies per llegir-me!

divendres, 20 de gener del 2017

El xumet

Avui us porto una entrada que no quedarà "resolta"... es tracta del tema del xumet:

Tant a la Nineta com al Pèsol els hem donat el xumet des del primer dia. No vam fer cas d'allò de "no s'ha de donar durant el primer mes de vida perquè interfereix amb la lactància!!!" (la Nineta té 32 mesos i encara pren pit...) així que entenc que, com amb moltes altres coses, tot depèn del nen.
La veritat és que gairebé els vàrem "obligar" a agafar-lo, perquè al principi no el volíen, però es deixaven tals marques a la cara amb les ungletes (a l'hospital ens van desaconsellar usar manyoples per risc d'ofegament) que vam creure oportú posar-los el xumet perquè no es fessin ferides a dins de la boca. I va funcionar. Però ara... ara ve quan ja no em sembla tan bona idea això del xumet... a la llarga, dur xumet pot provocar problemes en la dentició (tot i que en provoca més xumar-se el dit...) tot i això, el fet d'haver utilitzat una tetina ortodòntica i no una fisiològica o una de cirera, em reconforta una mica. La veritat és que en l'elecció del xumet tenia les coses molt clares: tetina ortodòntica i de silicona, així no agafa gustos i és més fàcil de canviar el xumet quan es fa malbé (que per cert, el xumet s'ha d'anar canviant cada 3 o 4 mesos d'ús perquè no hi hagi risc de trencament per desgast).
Però ara, la Nineta té 32 mesos i li "toca" anar deixant el xumet...el problema és que està molt enganxada. Dic "toca" entre cometes, perquè també s'ha de tenir en compte que per ella és una forma de relaxar-se, una via d'escapament quan està nerviosa o molt cansada, i tenint en compte el respecte cap a ella, ha de ser ella qui decideixi que el vol deixar, perquè ja no el necessita. Últimament he estat llegint molt sobre el tema, des de formules que treuen el xumet de socarrel i en tres dies ja no el demanen, fins a "trucs" perquè el deixin sols, passant per la típica "tradició" de donar el xumet als Reis o al tió. Vaig estar llegint comentaris sobre deixar el xumet en un blog, ara no recordo quin, però un dels comentaris deia que hi havia hagut una nena a qui li havien fet donar el xumet als Reis (que era el que volíem que fes la Nineta) i que la nena els havia donat el xumet molt a contracor. Va passar un any i quan va ser l'hora de fer la carta als reis, la nena va demanar només una cosa: un xumet. No m'imagino el suplíci pel que devia passar aquella nena, que en tot un any va estar sense xumet i que en l'únic que pensava era en demanar un xumet als Reis... Després de llegir aquest comentari, el Ppa i jo vam decidir que ja el deixaria quan ella volgués, però que no en compraríem cap més.
S'ha de dir que la Nineta ha agafat el "vici" de mossegar el xumet, i això fa que molts dels xumets els haguem hagut de llençar perquè estaven foradats.
El que té ara està més que foradat... però sembla que això fa que vagi deixant-lo mica en mica, ja que no li proporciona la succió que necessita, però tampoc li hem tret del tot.
Ara estem en l'impàs que durant el dia no el fa servir (o vegades comptades en les que està molt cansada) i que durant la nit el fa servir per adormir-se i després dorm sense. Aquesta setmana, fins i tot, hi va haver un dia que es va adormir sense, se'l va treure quan encara no estava adormida i es va acabar d'adormir sense el xumet. Esperem que això sigui el primer pas per deixar-lo finalment...

divendres, 13 de gener del 2017

Recuperació del sòl pèlvic

Després d'unes vacances més llargues del que hagués volgut, torno a publicar, i ho faig amb un post sobre les sessions de fisioteràpia del sol pèlvic que he fet després del part.

Vaig fer 10 sessions, al principi una cada setmana, i entremig havia d'anar fent kegel a casa. i les últimes les vàrem allargar més en el temps i van ser cada 2 o tres setmanes. Les sessions me les va fer una fisioterapeuta especialitzada en el sòl pèlvic, i la veritat és que em van agradar molt. En la primera sessió em va fer escriure un diari d'ingesta d'aigua i de miccions. Vaig al·lucinar amb les vegades que vaig anar al lavabo (poques) i amb les que bebia aigua (menys encara). Em va recomanar beure molta aigua durant el dia i reduir-ne la ingesta al vespre-nit, i anar a fer pipí cada dues hores aproximadament. En les sessions em va ensenyar diferents exercicis de keggel per treballar tots els músculs de la zona del sòl pèlvic i en les últimes sessions em va ensenyar exercicis de respiració per tal d'enfortir també la zona de l'abdómen.
Em van recomanar després del part, fer aquestes sessions de fisioteràpia, i n'he quedat molt contenta, la veritat. El que no sabia és que també és recomanable fer exercicis de kegel diaris des de l'adolescència, com una rutina, per tal de no perdre la tonificació de la zona.
Com que sé que és complicat trobar un professional que t'agradi i amb qui connectis, us deixo el contacte, per si us fa servei, es diu Encarni Domínguez, si necessiteu el seu contacte, demaneu-me'l!
Vosaltres heu fet recuperació del sòl pèlvic? Com us va anar?