Benvinguts!!!

Benvinguts!!!

Sempre havia volgut escriure un bloc, però mai sabia què escriure-hi... Fins que vaig ser mare... Aleshores em van començar a sorgir dubtes i inquietuds i vaig pensar que totes les meves hores de búsquedes per internet bé podien servir a alguna altra mare que tingués els mateixos dubtes i inquietuds que jo... Així que començo aquest bloc amb la idea d'anar publicant entrades que em semblin interessants o opinions sobre com funcionen les coses un cop canvies de ser la "filla de..." per passar a ser "la mare de..."

Espero que a aquells que caigueu per aqui us sigui útil alguna cosa...o si més no que passeu una bona estona! Gràcies per llegir-me!

dilluns, 29 d’agost de 2016

Productes d'higiene per nadons

Aprofitant que aviat he de fer una comanda de productes, avui us porto aquest post sobre els productes d'higiene de la Nineta i el Pèsol. Era un post que ja tenia pensat des de feia temps, ja que el considero important,però no sé per què, encara no l'havia escrit.
Com que la pell d'un nadó és molt delicada, el Ppa i jo vam decidir que faríem servir productes ecològics, i més després de llegir alguns artícles sobre la quantitat de productes químics que porten alguns productes d'higiene per Nadons. No teníem massa idea de quins productes utilitzar exactament, però una amiga me'ls va recomanar (gràcies Lorena!!!) i ara no puc viure sense ells. Es tracta de la marca alemanya Weleda, més concretament la línia Bebè-Calèndula.
De fet, ja coneixíem la marca sense saber-ho: en el nostre viatge de noces vam haver de comprar un pintallavis  de cacau i casualment en vam comprar un d'aquesta marca, i no només ens va sorprendre la seva efectivitat, sinó també l'olor i la consistència (que no es desfà amb la calor de l'estiu).
Pel que fa als productes de nadó, el sabo-xampú fa una olor espectacular, i neteja sense ésser dur amb la pell delicada del nadó, a més no pica als ulls (ho hem comprovat). També fem servir la crema corporal de calèndula que també fa molt bona olor i s'escampa de meravella, i el producte estrella, del que estic més contenta és la crema pel canvi de bolquer: contrariament al que diuen algunes marques, la crema del canvi de bolquer no s'ha de posar sempre, sino quan veiem que té el culet irritat o vermell. Nosaltres ens hem trobat alguna vegada que el culet de la Nineta estava encetat, i després de posar-li aquesta crema, al següent canvi de bolquer, el cul tornava a estar perfecte. És una crema miraculosa, fa molt bona olor i té un bon rendiment.
Nosaltres hem fet servir aquests productes tant amb la Nineta com anb el Pèsol, és més, la Nineta encara els fa servir i nosaltres també ens hem aficionat als seus productes i hem provat coses per adults, com la loció per després de l'afeitat, que fa una olor especialment bona, o les tissanes per la lactància, que m'encanten, també l'oli antiestries per l'embaràs, que fa molt bona olor, tot i que el vaig comprar massa tard...
Sempre que se que algú tindrà un nadó, li recomano aquesta marca, perquè trobo que tots els seus productes són excepcionals. Pel que fa al preu, malgrat que tot allò que és Bio i natural, costa més, crec que s'ho val i que el preu no és excessivament desorbitat. De totes maneres, nosaltres fem la comanda a Ecco Verde que segons la quantitat que compris d'un producte en baixa el preu per unitat. A més tot el que hi trobareu és ecològic, bio o natural.
Vosaltres quins productes feu servir?

dilluns, 22 d’agost de 2016

Marejos al cotxe

Durant aquests darrers mesos ens hem adonat que la Nineta es mareja al cotxe. Segurament sigui pel fet d'anar a contramarxa, però prefereixo que vomiti que no pas que vagi a favor de la marxa (per raons de seguretat). De totes maneres em sap greu que ho passi malament al cotxe,  ja que li agrada molt anar-hi i no m'agradaria que deixés d'agradar-li per culpa dels marejos.
He comprovat que si s'adorm, aguanta bé el viatge i no vomita, i que si posem la temperatura del cotxe sota zero, li costa més o no ho fa, però volia trobar alguna cosa que l'ajudés i que no perjudiqui al Pèsol, que ara és el seu company de viatge. Així doncs vaig començar a investigar. Vaig trobar les polseres antimareig, que porten unes boles que fan pressió sobre un punt del canell, però sembla ser que funcionen més per efecte placebo que no pas per alguna raó científica. També hi ha la biodramina, però ja sabeu que jo i els medicaments, no som gaire amics, tret que sigui estrictament necessari i no ho considero el cas, almenys després d'haver trobat una solució més "natural": es diu "Emenea Junior" i es tracta d'un xarop a base de glucosa i fructosa que reposa els nivells de glucosa del cos i contribueix a recuperar el benestar digestiu.
Segons sembla el fet de tenir alts els nivells de glucosa i fructosa fa que no tinguem tantes nàusees. De moment l'hem fet servir una vegada amb la Nineta  i no va vomitar... Quan tornem de les vacances us diré segur si funciona o no.
Els vostres nens es maregen al cotxe? Quina solució heu trobat perquè no vomitin?

dilluns, 15 d’agost de 2016

El cinturó de seguretat per a embarassades

Ja feia temps que tenia aquest post al tinter i no l'havia publicat.
Quan estava embarassada de la Nineta vaig descobrir la "seguretat prenatal al cotxe" i és que si quan tenim un fill mirem la millor cadireta de cotxe perquè vagi el més segur possible, abans que neixi també hem de vetllar per la seva seguretat al cotxe.
Així doncs, vaig fer una búsqueda exhaustiva d'adaptadors prenatals per a cinturons de cotxe. Vaig trobar-ne de dos tipis ben diferenciats, un que va lligat al cotxe i l'altre que va lligat a l'embarassada.
Del primer hi ha diverses marques i formes (quadrat, semicercle, amb forma de B...)  i es tracta d'una base de tela que va lligada al seient del cotxe amb un cinturó i que porta un adaptador a l'altra banda per tal d'agafar la part de la cintura del cinturó i baixar-lo per sota de l'abdomen cap a la zona púbica per tal que en cas que s'accioni la retenció del cinturó, la pressió no recaigui sobre el fetus i no el comprimeixi. El segon fa exactament el mateix amb l'afegit que amb l'armilla dirigeix la part creuada del cinturó per tal de desviar-lo també de la panxa. Aquest últim també té la particularitat que se'l posa l'embarassada i no el cotxe, de manera que va sempre amb tu i no l'has de lligar i deslligar del cotxe en cas d'haver de canviar de cotxe (si vas en taxi, per exemple) o de seient (conductor, copilot...). Aquest només el fabrica la marca Emobikids.
La meva decisió després de revisar les dues opcions, va ser la de l'armilla, ja que a casa ens intercanviem molt l'estona de conducció perquè ens agrada molt conduir a tots dos. A més, el fet que adapti les dues tires del cinturó i no només una, fa que sigui més segur que l'altre pel fetus. Tot i així, escolliu el que escolliu, és millor que no pas anar sense. Al cotxe, seguretat davant de tot!
Vosaltres vau fer servir cinturó? Sabíeu que hi havia aquests adaptadors? Comenteu!!!

dilluns, 8 d’agost de 2016

Canviar de pis

Si canviar de pis és una aventura, canviar de pis amb un nen, o amb dos,  és una odissea...
Plenar caixes, seguir aamb la vida normal després de plenar caixes, la mudança en sí i després buidar les caixes amb una nena de 2 anys és haver d'explicar per què és cada cosa que poses a la caixa,  és que mentre tu poses una cosa a la caixa ella n'hagi tret tres, és que quan vas carregat amb la caixa que pesa més de totes ella et passi per davant com per fer-te superar una cursa d'obstacles, és trobar coses que encara no havies desempaquetat al mig del nou menjador, és no trobar coses perquè ella ha cregut que quedaven millor en un altre lloc, etc. 
Ha estat molt dificil, encara tenim caixes al mig del menjador, a les habitacions, al rebedor... 
El Pèsol gairebé no se n'ha adonat del canvi, però ens preocupava que la Nineta no volgués fer el canvi de pis o que enyorés l'antic pis,  ja que durant els 15 dies previs a la mudança l'havíem vist algun cop trista i no sabíem si estava relacionat amb el canvi de pis. Finalment, sembla que ho porta bé, suposo que ha ajudat el fet d'haver anat al pis nou cada dia durant els 15 dies previs a la mudança. N'hem parlat molt amb ella i com que ha passat de tenir una habitació per dormir i jugar a tenir-ne una per dormir i una altra per jugar, també li ha agradat fer el canvi. També li ha agradat que ara tinguem ascensor (li encanta anar amb l'ascensor, sempre hi vol pujar) així que suposo que entre una cosa i l'altra, tot ha ajudat a que sigui menys traumàtic per ella. Això sí, entre el canvi de pis i el germanet nou, hem deixat de costat la retirada del bolquer, que d'altra banda ja portàvem força encaminada abans de plegar de l'escola. Esperem que quan ho reprenguem no haguem de tornar a començar... 
Pel que fa al pis nou, hem utilitzat els mobles que teníem a l'altre pis i hem afegit una trofast horitzontal a l'habitació de jocs de la Nineta per tal de poder posar-hi la cuineta i el Lego i també per tenir més espai d'emmagatzematge. Ja us en posaré fotos quan estigui acabada del tot. 

dilluns, 1 d’agost de 2016

El part del Pèsol

El part del Pèsol també va ser curt i senzill,  però degut a algunes de les persones que em van atendre va ser més incòmode.
Vaig trencar la bossa de matinada, i quan vaig trucar a la comadrona per avisar que anava cap a l'hospital, la comadrona em va dir que no corrés, que havia de tenir contraccions regulars i que si no les tenia m'havia d'esperar fins les 9 del matí, així que em vaig esperar fins les 9 i després vam anar cap a l'hospital. Allà em van explorar i em van fer esperar perquè no tenia les contraccions prou seguides. Al cap d'unes hores van decidir que m'ajudariena anar més de pressa i em van posar oxitocina. Quan les contraccions es van fer freqüents i fortes vaig demanar l'epidural. Quan ja la tenia posada vaig notar que no sentia el mateix que amb la Nineta, que notava qie no se m'havia adormit la zona vaginal i li ho vaig comentar a la comadrona que amb poques paraules em va dir que era normal i que em deixés de romanços. Jo vaig pensar que potser encara no m'havia fet efecte del tot i em vaig esperar una mica fins que li vaiv tornar a dir, i ella em tornava a dir el mateix. Al cap d'una estona va explorar-me i en fer-ho vaig notar que em feia mal i vaig reaccionar encongint-me, aleshores es va adonar que no era normal i va demanar que em posessin una altra dosi, però jo seguia notant que no era normal. Quan em van portar a la sala de parts, ho vaig tornar a repetir i l'anestesista (que tampoc em creia) finalment em va dir que m'incorporés, i en aquell moment l'anestèsia va fer el seu efecte. M'havien fet estirar massa ràpid.
La comadrona encara em deia "tens molt poca tolerància al dolor, tingues-ho present per una altra ocasió". Quan em va tocar fer la feina del part, vaig haver d'estirar-me de nou i vaig tornar a notar que l'anestèsia tornava a fallar, així que vaig treure al Pèsol "en viu" com aquell qui diu...
De tota manera, tot va anar molt ràpid i aviat vaig tenir al Pèsol als meus braços, a més, a diferència de l'anestesista i la comadrona, la doctora que em va acompanyar en el part, va ser un sol i em preguntava com ho volíem tot. El Ppa va poder tallar el cordó, jo vaig poder tenir al Pèsol a sobre i donar-li el pit a la sala de parts mateix... Tot genial.
Ens va sorprendre però, que amb la Nineta ens preguntaven i ens assesoraven en tot moment, i amb el Pèsol (que tot i ser només dos anys més tard, ja hi havia hagut canvis en els procediments) no ens van dir res i ens van deixar "a la nostra sort".
A l'hora de marxar de l'hospital també ens va atendre un pediatre que estava més pendent de donar-nos lliçons que de l'estat del nen (no es va adonar que tenia el frenet lingual curt)... Però malgrat aquests personatges, la resta de treballadors de l'hospital van ser molt atents i ens ajudaven amb tot el que demanàvem.
Vosaltres heu tingut problemes amb el personal que us ha atès als vostres parts? O heu trobat bons professionals?

Per cert,  he de dir que la comadrona, després de tractar-me de mentidera i de queixica (aquesta va ser la meva sensació)  es va equivocar amb el paper del naixement i va posar que el Pèsol (amb uns genitals prominents que es veien des de l'ecografia de les 16 setmanes) era una nena... En fi... Comenteu!!!