Benvinguts!!!

Benvinguts!!!

Sempre havia volgut escriure un bloc, però mai sabia què escriure-hi... Fins que vaig ser mare... Aleshores em van començar a sorgir dubtes i inquietuds i vaig pensar que totes les meves hores de búsquedes per internet bé podien servir a alguna altra mare que tingués els mateixos dubtes i inquietuds que jo... Així que començo aquest bloc amb la idea d'anar publicant entrades que em semblin interessants o opinions sobre com funcionen les coses un cop canvies de ser la "filla de..." per passar a ser "la mare de..."

Espero que a aquells que caigueu per aqui us sigui útil alguna cosa...o si més no que passeu una bona estona! Gràcies per llegir-me!

dilluns, 1 d’agost de 2016

El part del Pèsol

El part del Pèsol també va ser curt i senzill,  però degut a algunes de les persones que em van atendre va ser més incòmode.
Vaig trencar la bossa de matinada, i quan vaig trucar a la comadrona per avisar que anava cap a l'hospital, la comadrona em va dir que no corrés, que havia de tenir contraccions regulars i que si no les tenia m'havia d'esperar fins les 9 del matí, així que em vaig esperar fins les 9 i després vam anar cap a l'hospital. Allà em van explorar i em van fer esperar perquè no tenia les contraccions prou seguides. Al cap d'unes hores van decidir que m'ajudariena anar més de pressa i em van posar oxitocina. Quan les contraccions es van fer freqüents i fortes vaig demanar l'epidural. Quan ja la tenia posada vaig notar que no sentia el mateix que amb la Nineta, que notava qie no se m'havia adormit la zona vaginal i li ho vaig comentar a la comadrona que amb poques paraules em va dir que era normal i que em deixés de romanços. Jo vaig pensar que potser encara no m'havia fet efecte del tot i em vaig esperar una mica fins que li vaiv tornar a dir, i ella em tornava a dir el mateix. Al cap d'una estona va explorar-me i en fer-ho vaig notar que em feia mal i vaig reaccionar encongint-me, aleshores es va adonar que no era normal i va demanar que em posessin una altra dosi, però jo seguia notant que no era normal. Quan em van portar a la sala de parts, ho vaig tornar a repetir i l'anestesista (que tampoc em creia) finalment em va dir que m'incorporés, i en aquell moment l'anestèsia va fer el seu efecte. M'havien fet estirar massa ràpid.
La comadrona encara em deia "tens molt poca tolerància al dolor, tingues-ho present per una altra ocasió". Quan em va tocar fer la feina del part, vaig haver d'estirar-me de nou i vaig tornar a notar que l'anestèsia tornava a fallar, així que vaig treure al Pèsol "en viu" com aquell qui diu...
De tota manera, tot va anar molt ràpid i aviat vaig tenir al Pèsol als meus braços, a més, a diferència de l'anestesista i la comadrona, la doctora que em va acompanyar en el part, va ser un sol i em preguntava com ho volíem tot. El Ppa va poder tallar el cordó, jo vaig poder tenir al Pèsol a sobre i donar-li el pit a la sala de parts mateix... Tot genial.
Ens va sorprendre però, que amb la Nineta ens preguntaven i ens assesoraven en tot moment, i amb el Pèsol (que tot i ser només dos anys més tard, ja hi havia hagut canvis en els procediments) no ens van dir res i ens van deixar "a la nostra sort".
A l'hora de marxar de l'hospital també ens va atendre un pediatre que estava més pendent de donar-nos lliçons que de l'estat del nen (no es va adonar que tenia el frenet lingual curt)... Però malgrat aquests personatges, la resta de treballadors de l'hospital van ser molt atents i ens ajudaven amb tot el que demanàvem.
Vosaltres heu tingut problemes amb el personal que us ha atès als vostres parts? O heu trobat bons professionals?

Per cert,  he de dir que la comadrona, després de tractar-me de mentidera i de queixica (aquesta va ser la meva sensació)  es va equivocar amb el paper del naixement i va posar que el Pèsol (amb uns genitals prominents que es veien des de l'ecografia de les 16 setmanes) era una nena... En fi... Comenteu!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada