Benvinguts!!!

Benvinguts!!!

Sempre havia volgut escriure un bloc, però mai sabia què escriure-hi... Fins que vaig ser mare... Aleshores em van començar a sorgir dubtes i inquietuds i vaig pensar que totes les meves hores de búsquedes per internet bé podien servir a alguna altra mare que tingués els mateixos dubtes i inquietuds que jo... Així que començo aquest bloc amb la idea d'anar publicant entrades que em semblin interessants o opinions sobre com funcionen les coses un cop canvies de ser la "filla de..." per passar a ser "la mare de..."

Espero que a aquells que caigueu per aqui us sigui útil alguna cosa...o si més no que passeu una bona estona! Gràcies per llegir-me!

dilluns, 15 de juny de 2015

Pedagogia Montessori

Ja fa temps que estic "estudiant" una nova pedagogia, filosofia, mètode, etc que últimament està molt de moda. És la pedagogia Montessori. En línies moolt bàsiques, consisteix en que el nen/a agafi autonomía i pugui desenvolupar-se sol en l'ambient que l'envolta. Algunes de les premisses d'aquesta filosofia són "Ajuda'm a fer-ho sense ajuda", o "No als premis i als càstigs, si a les conseqüències".

La veritat és que he mirat pàgines i pàgines i encara no se ni la meitat sobre aquest mètode, però tot és començar i tenir en compte les línies bàsiques:
No castigar ni premiar, educar en les conseqüències:
És difícil diferenciar la línia que separa un càstig d'una conseqüència, però amb la pràctica t'hi vas fent... Per exemple, en lloc de dir "Si no reculls ara mateix l'habitació, no aniras al parc" pots dir "si no reculls ara l'habitació, no podràs anar al parc, perquè no tindràs temps" en definitiva, es tracta d'explicar les coses en lloc d'imposar-les.
Deixar fer al nen/a:
Moltes vegades ens interposem en les coses que estan fent perquè ens cal rapidesa o volem ajudar-los a aconseguir-ho i a que vegin un resultat immediat, però els resultats immediats els necessitem nosaltres, no ells. Sovint, si els deixem fer, acaben fent-ho tot, fins i tot coses que crèiem impensables (La Nineta amb 5 mesos obria cremalleres (a una velocitat de tortuga, però ho feia, ara ho obre tot amb una facilitat alarmant). Per tal de facilitar-li les coses al nen, hem de preparar-li l'ambient: tot al seu abast, visible i ordenat per tal que el nen tingui una visió de tot i pugui decidir què vol fer a cada moment.
L'important és el nen/a:
El que marca la velocitat i el tipus d'aprenentatge és el nen. Cada nen té una velocitat d'aprenentatge i no podem forçar-los a que vagin més de pressa només perquè a nosaltres ens fa falta que ho aprenguin. També cada nen té unes habilitats concretes i hem de saber veure-les per tal d'incentivar-les. La major part de la filosofia es basa en l'observació del nen i en la no intervenció (com exposava en el punt anterior).

Bé, aquestes són algunes de les idees bàsiques, però n'hi ha moltes més! Si us voleu endinsar una mica més en la pedagogia, i voleu fer activitats a casa (a part de les que us aniré proposant en propers posts) us recomano que feu un cop d'ull a la pàgina de "montessori en casa" on explica més amb profunditat algunes línies de la pedagogia i proposa activitats o elements per a un ambient preparat a casa.

D'altra banda, totes les activitats sebsorials com la capsa de tresors, la bossa de sensacions i les ampolletes de sensacions que us he proposat en posts anteriors, es poden considerar material montessori. També la metodologia BLW i  el LSC per nadons encaixen molt bé amb aquesta pedagogia.

També he de dir que algunes parts d'aquesta metodologia no m'acaben de convèncer, com per exemple el fet de donar al nen un got de vidre o deixar-li al seu abast materials fets de vidre que es puguin trencar. Alguns defensors de la filosofia al·leguen que "si no li deixes un got de vidre al teu fill és perquè dónes més importància al valor de l'objecte que al seu aprenentatge". No estic d'acord amb aquesta premissa, ja que des del meu punt de vista, i havent vist el poder destructor de la Nineta, donar un got a la meva filla pot voler dir que aquest got acabi fet miques i se li clavin en un peu, a la cama, etc...i des del meu punt de vista prima la seva seguretat al seu aprenentatge i per descomptat al valor de l'objecte. Tret d'exemples com aquests, crec que la pedagogia Montessori és bastant encertada i que s'adequa al model de criança respectuosa que intentem seguir a casa.

I vosaltres, quins models seguiu? Us ha interessat aquesta pedagogia? I els que ja la coneixieu, hi esteu d'acord al 100%?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada