Benvinguts!!!

Benvinguts!!!

Sempre havia volgut escriure un bloc, però mai sabia què escriure-hi... Fins que vaig ser mare... Aleshores em van començar a sorgir dubtes i inquietuds i vaig pensar que totes les meves hores de búsquedes per internet bé podien servir a alguna altra mare que tingués els mateixos dubtes i inquietuds que jo... Així que començo aquest bloc amb la idea d'anar publicant entrades que em semblin interessants o opinions sobre com funcionen les coses un cop canvies de ser la "filla de..." per passar a ser "la mare de..."

Espero que a aquells que caigueu per aqui us sigui útil alguna cosa...o si més no que passeu una bona estona! Gràcies per llegir-me!

dilluns, 22 de juny de 2015

Matronatació

Quan estava embarassada de la Nineta, ja cap al final, va caure a les meves mans un vídeo d'un nen que queia a l'aigua i que es girava sol cap amunt per tal de poder respirar, després es tornava a girar per impulsar-se una mica i tornava a girar-se per respirar, i així fins que arribava al voral on podia agafar-se.
Investigant, vaig coneixer el programa ISR (infant swimming resources for self-rescue), un programa on s'ensenyen tècniques als nens des de nadons per tal d'autogestionar un accident a l'aigua, és a dir, els ensenyen a flotar i a girar-se per respirar i fins i tot a apropar-se al voral per tal de poder agafar-se fins que arribi l'ajuda. Em va semblar un programa molt interessant i i vaig estar buscant informació per veure si es feia en algun lloc prop de casa, però, és un mètode que de moment només es fa als Estats Units. Però em va interessar el tema de la familiarització amb el medi i en definitiva, de mantenir el contacte del nadó amb el medi aquàtic. Així doncs vaig començar a buscar cursos de natació per nadons i vaig descobrir la matronatació.
Vaig veure que a Leonarmi feien un curset força interessant, però com que em queda força lluny de casa, el vaig descartar. Així que vaig fer un volt per tots els gimnassos amb piscina del barri i em vaig informar sobre els programes. Donat que a tot arreu feien l'apropament al medi aquàtic i l'única diferència era l'edat en què podia començar el nadó el Ppa i jo vam decidir de fer el curset al lloc que quedés més a prop de casa i que fos més econòmic.


Dilluns passat vam tenir l'última classe i era dia de portes obertes!!! Com en cada sessió de portes obertes, van venir els àvis a veure-la nedar. Normalment, la Nineta s'ho passa bomba, ja sigui jugant amb les pilotes, les anelles, les figures de foam, o fent immersions, passant pel túnnel, per la passarel·la, etc. fins i tot en les altres dues sessions de portes obertes que es van fer durant el curs, però aquest cop, va ser veure els àvis a les grades i voler deixar de fer piscina. Va ser molt estrany, no volia jugar amb les anelles, ni amb les pilotes, ni baixar pel tobogan i molt menys fer immersions! Em sembla que això de tenir espectadors, no li va gaire bé... Tot s'ha de dir, que els àvis, hàbils com son, es van retirar de seguida quan van veure la reacció de la Nineta, però va ser en va... Ja no va voler fer res... Als vostres nens també els passa? Deixen de participar quan tenen espectadors?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada