Benvinguts!!!

Benvinguts!!!

Sempre havia volgut escriure un bloc, però mai sabia què escriure-hi... Fins que vaig ser mare... Aleshores em van començar a sorgir dubtes i inquietuds i vaig pensar que totes les meves hores de búsquedes per internet bé podien servir a alguna altra mare que tingués els mateixos dubtes i inquietuds que jo... Així que començo aquest bloc amb la idea d'anar publicant entrades que em semblin interessants o opinions sobre com funcionen les coses un cop canvies de ser la "filla de..." per passar a ser "la mare de..."

Espero que a aquells que caigueu per aqui us sigui útil alguna cosa...o si més no que passeu una bona estona! Gràcies per llegir-me!

dilluns, 10 d’agost de 2015

La lactància materna

Tenia programat aquest post per la setmana de la lactància materna (que era la setmana passada), però amb les setmanes d'inactivitat se m'ha endarrerit...
Us volia parlar de la lactància materna, dels avantatges i els inconvenients de donar el pit, dels "accessoris" per la lactància i de la "durada" de la lactància.
En primer lloc, cal dir que últimament s'ha avançat molt amb el tema de la lactància i que estem "tornant enrere" però en el bon sentit de l'expressió, perquè abans que sortíssin les llets de fórmula, les mares alletaven als seus fills i llestos. Després va sortir "l'avenç" de la llet de fórmula, i ho poso entre cometes perquè en realitat és un avenç a mitges. És un avenç perquè les mares que NO PODEN alletar als seus fills, puguin alimentar-los amb els nutrients i les vitamines que necessiten, però d'altra banda, la llet de fórmula s'ha convertit en una "amenaça" per a aquelles mares (sobretot primerenques) i fills que volen fer lactància materna. Perquè resulta que com que la fórmula és més fàcil, alguns pediatres la recomanen com a suplement quan no fa falta (en alguns casos sí que fa falta, però en d'altres no), o fins i tot algunes mares que SÍ que poden alletar als seus fills (cosa que és natural i, en teoría, millor) decideixen donar fórmula perquè "és més fàcil".
La lactància materna, en alguns casos és fàcil, però en d'altres no, i sovint s'ha de lluitar per poder tenir una lactància materna exitosa, i sobretot, informar-se. Existeixen les assessores en lactància que poden recomanar posicions o solucions a alguns dels problemes més habituals (i els no tant habituals) de la lactància materna.
En el meu cas, només posar-me la Nineta a sobre, la infermera em va dir que tenia un mugró una mica pla i que necessitava mugroneres, vaig fer cas a la primera, però resulta que això de les mugroneres no és tan bo com sembla. Primer, és un merder, no s'enganxen bé al pit i si la criatura es mou gaire (com era el meu cas) acabes amb llet fins a les celles i la mugronera al terra, la nena plorant i tu desesperada. I després és molt dificil fer que s'enganxin al pit sense mugronera, perquè ja s'han acostumat al tacte del plàstic. En el meu cas vaig tenir "sort", perquè després de moltes baralles i de molts intents vaig aconseguir deixar la mugronera. Totva ser qüestió de perseverancia i molta, moolta paciència, quan la posava al pit intentava que mamés sense mugronera, però se'n cansava i es posava a plorar, a la seguent presa ho tornava a intentar, i així fins que va anar fent minuts i més minuts sense mugronera i al final, tota la presa sense mugronera. I ara que ja té més d'un any, encara mama sense la mugronera.
Un altre " accessori" són els sostenidors: us heu parat a mirar quant costen els sostenidors de lactància? Sembla que estiguin fets d'or! Cert és que els sostenidors normals també són cars, però sempre trobes alguna casa que els fa més econòmics, però els de lactància... No baixen dels 30€ (els més económics!!!). Jo rebuscant vaig trobar un anunci a la revista de la matrona d'uns sostenidors que es diuen "Way-Milk". No són els sostenidors més estilosos del món (són de tirants amples), però prometen coses que a mi sembla que m'han funcionat. Jo els vaig comprar un cop començada la lactància, quan la Nineta tenia 4 o 5 mesos i havia tingut un principi de mastitis (que vaig fer desapareixer de seguida que el vaig notar amb les tècniques que ens van donar al curs prepart) i aquests sostenidors diuen que prevenen la mastitis. Casualitat o no, no he tingut cap altre signe de mastitis des que els porto.
Un altre " accessori" és l'extractor de llet. D'aquest, en faré un post especial, perquè s'ho val.
Un altre element (aquest opcional segons com sigui la mare) és la manta de lactància. Hi ha mares que es senten còmodes donant el pit a qualsevol lloc, jo no. Igual que no faig topless a la platja, no m'agrada ensenyar petxuga al món, respecto a les mares que ho poden o ho volen fer, però jo no puc, i per a aquests casos existeix la "manta de lactància" vaig estar buscant per comprar-me'n una, però et cobren 45€ per un trosset de tela, així que me la vaig fer jo, amb les teles que vaig voler i de la manera que vaig voler:


Aquesta és la meva, reversible, ajustable (mida d'hivern i mida d'estiu) i es pot fer servir de llençol pel cotxet per quan refresca. Com sempre, si algú en vol una, podem parlar-ne ;) De fet, ja en vaig fer una (amb millores) per una amiga que en volia regalar una.
Fins aquí els accessoris. Per últim faré una petita menció a la durada de la lactància materna. Segons la OMS (Organització Mundial de la Salut) la lactància materna ha de ser exclusiva fins als 6 mesos i amb alimentació complementària fins l'any. A partir d'aquí és la lactància el que complementa l'alimentació, però segueix essent recomanable i sense una data de "caducitat" tot i que estadísticament, els desalletaments es solen produir entre els 2 anys i mig i els 7 anys. De fet, el terme "lactància prolongada" és un terme que no s'hauria d'emprar, perquè és "natural" fer una lactància materna més enllà dels 6 mesos. La lactància materna s'ha de recolzar (i efectuar) fins que la mare i el nen vulguin. La lactància acaba quan un dels dos se'n cansa.

I vosaltres, heu fet lactància materna? Fins quan? Trobeu a faltar algun "accessori"?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada