Deixar el bloquer

L'estiu passat no l'altre, la Nineta tenia 2 anys i alguns mesos i volíem aprofitar l'estiu perquè deixés el bolquer, però entre el naixement del Pèsol, el canvi de pis... vam creure que eren massa canvis, així que ho vam deixar per més edavant. Durant l'estiu vam fer proves, deixant que anés sense bolquer, però es posava a jugar i acabava fent-se el pipí a sobre perquè encara no notava en quin moment havia d'anar al vàter. A mida que va anar avançant el curs, vèiem que cada vegada la Nineta ens anava donant senyals de que començava a estar preparada per deixar el bolquer, però al mateix temps, quan el duia, si estava distreta no s'acostava per res al lavabo. Fins que un dia ens vam quedar sense bolquers. Així que vam haver de sortir al carrer sense bolquer. Vam anar a comprar i vam tornar a casa, tres quarts d'hora fora de casa sense cap accident! Vam decidir seguir endavant i posar-li el bolquer només per dormir, o per anar en cotxe. La següent setmana hi va haver alguns accidents, i l'altra, i l'altra... però cada vegada menys. Vam optar per anar avisant-la cada tant, que anés a fer pipí. Va arribar a un punt que ja no se li escapaven pipis, tret de quan estava molt distreta i no volia deixar de jugar per anar a "perdre el temps" al lavabo. El que no teníem tant control·lat eren les caques... però donava la casualitat que tenia certs horaris per anar de ventre i que es quedava mooolt quieta. Acostumava a fer-ne quan portava el bolquer després de la migdiada, així que mica en mica li vam anar ensenyant que si anava al labavo trigava menys en tornar a anar a jugar que no pas si s'ho feia al bolquer. Cada vegada eren menys les caques que es feia al bolquer i més les que feia al lavabo, fins que un dia ens va dir que li feia mal la panxa i li vam dir: vols anar al lavabo a veure si surt alguna cosa? I efectivament, havia descobert el "remolinet" d'abans d'anar al vàter, així que cada vegada ho tenia més superat. Durant el Nadal vam decidir no posar-li el bolquer mentre anàvem en cotxe, ja que era poca estona, i també, cap al final, va anar deixant el bolquer de les poques migdiades que feia a casa. Així doncs, després de Nadal ja hi va haver molt pocs accidents i va deixar d'utilitzar bolquers a l'escola. Només ens quedava el bolquer de la nit, però vàrem esperar a canviar l'habitació... Ja que aviat dormirien "Nineta i Pesolet" a la mateixa... però això ja serà una altra entrada...

D'això ja fa gairebé dos anys, va ser un procés totalment consentit i tot i que va ser més llarg del que ens hagués agradat, va seguir l'evolució que la Nineta necessitava, perquè el bolquer no es treu, es deixa.