El part (1a part)

Avui us explicaré com va ser el meu part. La veritat és que m'esperava un part molt més difícil i, en aquest sentit, vaig tenir molta sort.

De fet, avui us explicaré la prèvia al part, tot va començar a les 10 del matí quan vaig sentir com un "clac" i vaig començar a sagnar. Em vaig espantar molt i vaig trucar a la comadrona de guardia mentre esperava que arribés el Ppa per anar a l'hospital. La comadrona gairebé em va tractar d'histèrica, preguntant-me si el sagnat era constant o si havia parat i que m'esperés una estona per comprovar-ho. (Com es nota que ha viscut molts parts!!!)
En aquell moment em vaig posar més nerviosa del que estava, pensant que no m'estava prenent seriosament...clar, ella n'ha vist molts de parts, però jo era el primer que vivia, no en tinc ni idea del que és sagnar molt o poc en aquests casos!!! Li vaig dir ràpidament que era un sagnat constant i em va dir que possiblement no seria res, però que anés a l'hospital per comprovar-ho. Així doncs, quan va arribar el Ppa vam marxar cap a l'hospital.
Durant el trajecte, per posar més emoció a la història, vaig notar que la Nineta no es movia i em vaig espantar, jo i el Ppa, que m'anava preguntant a cada semàfor si es movia..., però tot just a l'entrada de l'hospital em va donar un cop de peu com dient "estic aquí" que ens va deixar més tranquils.
Després de fer el "check in" a urgències, em van portar a la sala de dil.latació i em van connectar els monitors. Van deixar al Ppa fora per si havia de fer la paperassa de l'ingrés. La comadrona em va dir que no estava de part i que simplement sagnava perquè tenia el coll de l'úter molt fi, i em va donar dues opcions: o em provocava el part (em va dir que era més dolorós i més llarg), o marxava cap a casa i tornava quan estigués de part. Com que no em va veure massa convençuda amb cap de les dues opcions, em va dir que si volia, podia anar a esmorzar i tornar a les 12 per veure si havia dil.latat alguna cosa.
Vam sortir al carrer i vaig començar a tenir contraccions, a vegades cada 10 minuts, a vegades cada 2... Així que després d'esmorzar vam tornar i van tornar a deixar al Ppa fora per si havia de fer l'ingrés. Em va dir que no havia dilatat res però que semblava que tenia algunes contraccions. Així que com que li havíem dit que a la tarda teníem hora amb el ginecòleg, ens va donar una tercera opció: esperar fins la visita del ginecòleg per veure si havia avançat una mica i decidir què fer.
Vam avançar l'hora del ginecòleg (que no el teníem fins les 6 de la tarda) i quan vam entrar ens diu que li havien dit que "no em decidia a parir". Ens vam quedar tots dos amb cara d'incrèduls i li vam explicar que la comadrona ens havia donat les dues opcions (remarcant la de provocar el part com la pitjor) i li vam explicar el matí que havíem passat. Quan vam arribar a la part de " he começat a tenir contraccions" va agafar el telèfon tot dient "a la sala de parts, ja!".
Ens vam quedar parats. Ens va mirar i ens va dir: "M'estas dient que estas fora de comptes (passava 2 dies de la DPP), que has sagnat i que tens contraccions? I si t'envio a casa i tens la criatura pel camí, qui en té la culpa?
Davant d'aquesta reflexió, vam assentir i ens vam dirigir a la sala de parts.

En el proper post us explicaré què va passar a la sala de dil.latació, el pla de part, l'epidural i el part (que com us deia, va ser molt curt!).

A vosaltres us va passar alguna cosa així? Vau patir més la prèvia que el part? Deixeu els vostres comentaris!