La pluja

El novembre de l'any passat, la padrina de la Nineta li va regalar unes botes de pluja i un paraigües. La veritat és que les botes no les vam poder utilitzar fins ben entrat febrer perquè no plovia... i amb el paraigües va passar tres quarts del mateix, amb la diferència que a la Nineta no li feia gràcia el paraigües. Cada vegada que intentava donar-li o obrir-lo perquè el portés sota la pluja, començava a dir que no i acabava portant el paraigües penjat del meu braç: Fins fa dos dijous.

Fa dos dijous passat va ploure més que mai, i fa dos dijous, la Nineta va decidir que volia estrenar el paraigües. Qui li diu que no?

Amb el que li agraden els bassals... vam trigar més del doble en arribar a l'escola, però ella s'ho va passar pipa! Jo patint com una boja perquè no mirava endavant i es posava dins dels forats dels arbres (plens a vessar d'aigua perquè no drenaven bé tanta pluja) però ella feliç amb el seu paraigües dels minions (diu millor minions que macarrons) i les seves botes.

Visca els bassals!!!